Senyores i senyors he viscut poc, me queda molt per viure. Però amb el que he viscut he vist com en aquest estupid món importa més una imatge que no pas les paraules, on els problemes es solucionen mitjançant armes i no paraules, per aixo jo preferesc dir les coses amb paraules, dir-les i que es quedin guardades a dins les millors persones, dins els quaderns... Per aixo jo et dic, no callis a les persones que tenen alguna cosa a dir, seu a devora elles i escoltales, intenra entendra el que et volen dir. Tal volta aquelles persones que són callades i que ningu vol escoltar són les que realment poden canviar el món, i ni tu ni jo som ningu per ferles callar. Deixa que les paraules, les coses dites, passin de boca en boca, de quadern a quadern...
Comentarios