Fa un sis anys, en un païs molt lluny de on em trob are, va neixa una nina que es nomía Àngela, era molt guapa, amb els ulls blaus. Ella es va quedar sense mare, lla que va morir un any després per un accident de trànsit.
Tota la visa ha viscut amb el seu padrí, per que el pare era un home que sempre anava gat, i no la podría cuidar.
Un dia, quant anava a l'escola, una dona la va aturar, n'Àngela no la coneixía de res, però aquella dona la coneixía desde sempre. Li va contar tot el que sabía d'ella i moltes coses de la seva mare.N'Àngela es va asustar i va seguir caminant sense mirar cap enrera, no es turava de pensar amem qui era aquella dona extranya i de que ña coneixia.
Al arribà a l'escola, li va contar a la seva amiga el que li havia passat. Ella també es va extranyar, va descriure la dona diguent-li que era una dona molt bonica, amb uns cabells llargs i rossos, però amb els ulls de distints colors, es a dir,tenia de color marró clar, amb un poc de blau, i un altre poc de verd, anava ben vestida, no pereixia que visques al carré.
Després de uns dies, va somiar una cosa bastant extranya on aquella dona apareixia diguent-li que tranquila, que ella estava allà per alludarla. N'Àngela no va poder aguantar més, i li va contar al seu pradí. Ell la mirà amb una cara de tristesa i li va dir que era exacte que la seva mare. Ella es va asustar més, i a la vegada es va sorprendre i li demanà amem com podia ser si segons el que li van dir, va morir en un accident de transit. El pradí tampoc u tenia molt bé, estava sorpres i extranyat, li va contestar que era una cosa molt extranya, e imposible de entendero.
La nina va estar dies i nits pensant amb aquella dona, que probablement podria ser la seva mare, encare que, Com u podria ser si estava morta? [...]
N'Àngela va intentar olvidar tot el que va passar amb aquella dona, que pereixia tan real, encare que li costava molt. Va passar una setmana, quan de cop, de camí a caseva la va trovar aseguda en un banc amb una fotografia amb la mà. Ella va anar i es va serure adevora, li demanà amem si podia veure la fotografia. La dona, la mirà, li somriu i li ensenyà. A n'Àngela li sonava molt, no era la primera vegade que la veia.
Era una nina petita, aseguda a un jerdí amb una mirada consentra.da a una rosa.
Quan arribà a caseva, a l'entrada, va veure la mateixa fotografia, va demanar-li al seu pradí amem qui era, ell tot orgullos de la fotografia digué: "Ests tu de petita, la teva mare sempre volia una així, però no la va poder fer ella, aqui tenies tres anys...", n'Àngela notà la tristesa en els ulls del seu pradí, encare que u estava diguent amb un petit somriure.
La nina, va anar a la seva habitació, pensant amb la fotografia i aquella dona, quan de sopte sent el padrí que crida "Àngela! Baixa que hi ha una dona que vol xerrar amb tu". Ella baixà correguent i quant arribà a baix, estava la dona desconeguda allà que l'esperava. Van anar a fer una volta per devora la mar, mentres li explicava qui era i que feia allà, i les paraules exactes eren: " Se que tu no me coneixes, però jo a tu sí, desde sempre, per que som la teva mare, are mateix som un àngel que he vingut per que entre tu i jo podriem alludar al teu pare, a que fa temps que no el veus, a sortir del alcohol i també, per que jo soc el teu àngel de la guarda i sempre et cuidare, desde allà on estigui..."
N'Àngela la va mirar, la va abressar i es va posar a plorar i li va dir que sí, que alludaria al seu pare, i així van estar tots junts de nou. Fí!
Tota la visa ha viscut amb el seu padrí, per que el pare era un home que sempre anava gat, i no la podría cuidar.
Un dia, quant anava a l'escola, una dona la va aturar, n'Àngela no la coneixía de res, però aquella dona la coneixía desde sempre. Li va contar tot el que sabía d'ella i moltes coses de la seva mare.N'Àngela es va asustar i va seguir caminant sense mirar cap enrera, no es turava de pensar amem qui era aquella dona extranya i de que ña coneixia.
Al arribà a l'escola, li va contar a la seva amiga el que li havia passat. Ella també es va extranyar, va descriure la dona diguent-li que era una dona molt bonica, amb uns cabells llargs i rossos, però amb els ulls de distints colors, es a dir,tenia de color marró clar, amb un poc de blau, i un altre poc de verd, anava ben vestida, no pereixia que visques al carré.
Després de uns dies, va somiar una cosa bastant extranya on aquella dona apareixia diguent-li que tranquila, que ella estava allà per alludarla. N'Àngela no va poder aguantar més, i li va contar al seu pradí. Ell la mirà amb una cara de tristesa i li va dir que era exacte que la seva mare. Ella es va asustar més, i a la vegada es va sorprendre i li demanà amem com podia ser si segons el que li van dir, va morir en un accident de transit. El pradí tampoc u tenia molt bé, estava sorpres i extranyat, li va contestar que era una cosa molt extranya, e imposible de entendero.
La nina va estar dies i nits pensant amb aquella dona, que probablement podria ser la seva mare, encare que, Com u podria ser si estava morta? [...]
N'Àngela va intentar olvidar tot el que va passar amb aquella dona, que pereixia tan real, encare que li costava molt. Va passar una setmana, quan de cop, de camí a caseva la va trovar aseguda en un banc amb una fotografia amb la mà. Ella va anar i es va serure adevora, li demanà amem si podia veure la fotografia. La dona, la mirà, li somriu i li ensenyà. A n'Àngela li sonava molt, no era la primera vegade que la veia.
Era una nina petita, aseguda a un jerdí amb una mirada consentra.da a una rosa.
Quan arribà a caseva, a l'entrada, va veure la mateixa fotografia, va demanar-li al seu pradí amem qui era, ell tot orgullos de la fotografia digué: "Ests tu de petita, la teva mare sempre volia una així, però no la va poder fer ella, aqui tenies tres anys...", n'Àngela notà la tristesa en els ulls del seu pradí, encare que u estava diguent amb un petit somriure.
La nina, va anar a la seva habitació, pensant amb la fotografia i aquella dona, quan de sopte sent el padrí que crida "Àngela! Baixa que hi ha una dona que vol xerrar amb tu". Ella baixà correguent i quant arribà a baix, estava la dona desconeguda allà que l'esperava. Van anar a fer una volta per devora la mar, mentres li explicava qui era i que feia allà, i les paraules exactes eren: " Se que tu no me coneixes, però jo a tu sí, desde sempre, per que som la teva mare, are mateix som un àngel que he vingut per que entre tu i jo podriem alludar al teu pare, a que fa temps que no el veus, a sortir del alcohol i també, per que jo soc el teu àngel de la guarda i sempre et cuidare, desde allà on estigui..."
N'Àngela la va mirar, la va abressar i es va posar a plorar i li va dir que sí, que alludaria al seu pare, i així van estar tots junts de nou. Fí!
Comentarios