padrí Toni..

Ja fa sis anys i devuit dies que no hi ets. Sis anys i devuit dies que te vares anar del meu costat sense poder despedirme de tú. Vaig pasar una part de la meva infacia amb tú, una gran persona que me feia riure cada matí. Tots els sommis que vaig crear, totes les coses que volia fer amb tú varen desapareixer amb uns minuts. No podia imagina que havia pasat, cuant me varen dir que vas morir, no mu volia creure. Vaig sentir com una part de jo senava i no pensava tornar mai, plorave i plorava sense turar, fins que me vaig quedar sense llagrimes, pensava que si seguia plorant tornaries, així que vaig estar plorant molts de dies i nits seguits, però mai mes vares tornar.
Are, cada nit pens i me deman "que ves pasat si no aguesis mort? Que vesim fet tot aquest temps junts?" Però, ja no se pot sebre. Molts de pics, cuant me despert i mir per la finestra recordo els anys que vam pasar.
Cuant estic a la meva habitació, sola i trista, sent com vens, et seus al meu costat, me abrases i sent la teva veu que hem diu "Tot anira bé, encare que no me vegis, estic amb tú".
Guart la majoria de coses que me vares regalar el teu ultim any de vida. Molta de gent cuant entra a la meva habitació me demana "perque tens aquesta cuineta de nins petits?"
I la tenc perque me recorda a la meva infancia, en els meus primers anys de vida, però sobretot, me recorda al meu padrí, una gran persona a se que sempre estimaré