miércoles, 27 de octubre de 2010

El meu punt de vista


No deixare que pasi un dia sense haver.lo disfrutat un munté, riguent cada minuts, sense que ningú hem fassi sentir com una verdadera estúpida. No deixare que hem tirin facilment de les mans de le gent que hem fa sentir especial. Intentare que el meus somnis no caiguin de les meves mans com una grapada d'arena. No olvidare tots els moments que he pogut disfrutar d'aquesta vida, però si que intenteré fer enfora tots els problemes que se me han estampat durant aquets anys i seguiré endevant.
Vull que la gent que tenc al meu costat es senti feliç, que no es senti apartada quant en aquell moment no sigui el millor moment per poder xerrar amb ell/a. Vull despertar cada matí i sentir que els dies anteriors no han passat i creure que es una altre oportunidad de començar la vida. Vull que la gent sigui sincera amb jo, encare que sigui per bones coses o per les coses dolentes. Vull que si tenen algun problema siguin capassos a demanarme ajuda sense senirse beneits perduts. Vull que per ser dona no hem tenguin com una puta que no sap fer res, i que domes me fassin servir com una criada maltractada i perdó per l'expresió.
Pot ser que jo no sigui la millor persona que la gent conegui, però mai cambiare per algú que no me acepta així com sonc, si no li agrada que se foti i se serqui a un altre persona

sábado, 23 de octubre de 2010

Xiroi

Un altre any, unes altres emocions, uns altres monitors. El xiroi ha començat de nou, un any mes tots plegat ens tornam a reunir cada disabte a les 10 i pasam el demati allà. El xiroi ya fa vintiun anys que esta aichacat, hem pasat molts bon moment disfrutant a tope, però el culb ha pasat per un mal moment, on el principi no teniem lloc on fer les nostres activitats, pero vam segir endevant i u conseguirem, van trobar un altre lloc on vam poder seguir com sempre, amb les nostres dances, les nostres ativitats, les nostres bromes, en definitiva... disfrutant a tope.
Jo ya fa uns 8 o 9 anys que estic ficada dins aquest mon groc i es pot dir que es una part de la meva vida que mai s'olvida, perque es pot considerar una familia més. El xiroi no es domes un club d'esplai... es una forma de vida completament diferent.
Estic ben contenta de dir que el meu cor en un moment va pasar de ser vermell com de totes les persones que pot a ver a ser de color groc, un groc potent perque mai i repetesc mai me olvidare de tots els moment que he passat amb aquella gent, que me han ayudat en els meus moments mes baixos i hem disfrutat tos junts riguent. Pots ser que vengui gent nova i encare no saben lo que sent jo per l'esplai i lis semblara un poc extrany però u enteng.
Grasis a tots els monitors per fer aquelles tonteriies que sempre fan riure a tots i disfrsarvos perque els petites del club puguin disfrutar com mai, resolvent probles que lis pasa o disfrutant amb ells.
Grasis per tot, enserio, grasis